La beguda més consumida al món és la infusió, a més de l’aigua. Cafè, te o altres, les prenem a casa i fora de casa. Cafeteries i restaurants ens ofereixen aquests productes i l’amplitud de l’oferta és molt extensa, però no sempre igual.

Una infusió en termes generals és la barreja d’arrels, flors, baies, fulles, fruites o verdures amb aigua calenta, a fi que aquestes alliberin les seves propietats i aromes. Les infusions daten de fa milers d’anys, i si bé les receptes i els materials per a la preparació han evolucionat, encara es manté l’essència del concepte. Pel que fa a la “invenció” de les infusions, la història, depèn de qui l’escrigui és una tant, capritxosa.

Per a alguns, el costum prové de la Xina. El descobriment de les fulles de te com a beguda s’atribueix a l’emperador Shen Nung. Sota el seu mandat, tota l’aigua destinada per consum humà havia de ser obligatòriament bullida per salubritat. Un dia, mentre descansava a l’ombra d’un arbre de te silvestre i esperava que la seva aigua bullís, hi van caure unes fulles de te i es va començar a fer la infusió. L’aroma va fer que l’emperador se n’adonés i es decidís a prendre-la.

Per als hindús, la troballa del te com a beguda va ser obra del monjo Bodhi-Dharma. Aquest realitzava llargs viatges predicant la forma de budisme Zen, el que li resultava tremendament esgotador. Seguint el consell d’uns savis va decidir infusionar unes fulles de l’arbre que li havien recomanat (el del te) per a recuperar-se del seu cansament. Després de provar els seus efectes, va començar a utilitzar-lo com a beguda medicinal.

He buscat i trobat les dues llegendes. Totes dues són molt bucòliques i místiques potser. Però ens adonem, curiosament, que l’origen és el te i Àsia. Però si creuem el toll i ens n’anem a les civilitzacions precolombines, pobles com káingango els guaycurúés, ja prenien l’herba mate, que se segueix prenent a Sud-amèrica. O els maies amb el cacau. Aquí no se sap l’antiguitat, perquè a la història, no li van interessar certs orígens. El cafè ens arriba des d’un altre continent, Àfrica i, en teoria no tenen molta relació unes coses amb les altres, llevat que en tot moment estem parlant d’infusions.

En qualsevol cas. La veritat és que l’ésser humà ha buscat i busca en la natura. Busca o troba. Més enllà de l’època o el lloc, la coincidència existeix i, les infusions hi són i els principis actius obtinguts han servit i serveixen per relaxar o estimular, per curar o per enverinar. És l’home qui tria el “per què”. En l’actualitat, les infusions tenen molt més a veure amb el plaer sensorial i el benestar. I tenim al nostre abast molts tipus i procedències d’infusions.

S’estima que més de la meitat de la població mundial consumeix tes i infusions a diari, per això, és comú que aquestes ocupin un paper destacat en la quotidianitat. Els locals de restauració, bars, cafeteries, teteries, hotels i restaurants en solen tenir per oferir als seus clients. Les infusions més comunes, a més del cafè, són el te, la camamilla o el poliol. Òbviament, depenent del local, n’hi ha moltes més. Però, tot i això, és molt curiós com quan acabes de dinar o sopar en un restaurant, et pregunten si vols postres o cafè. Les infusions estan en un tímid segon pla, tot i que de cafè només tinguin un tipus i, d’infusions tinguin una gamma de 15 varietats.

És probable que, afegint també les infusions a la pregunta, aquestes es consumeixin més. Sempre que les infusions i la seva qualitat estiguin d’acord amb l’oferta de cafè. Només d’acord, no millor. Això és així perquè, les empreses cafeteres, a part de tenir cura que el seu producte s’ofereixi en les millors condicions, formen al personal del local en qüestió. Aroma, aspecte, temperatura… A les infusions és molt poc comú el oferir una formació correcta de com oferir el producte i preparar-lo.

Des d’Ecoherbes, us parlarem de moltes coses relacionades amb les infusions. Propietats, procedències, aplicacions a la gastronomia, salut i benestar. Què esperes per gaudir de tots els beneficis que aquestes begudes t’ofereixen?